domingo, 16 de março de 2025

La Potente Artiglieria de Venéssia



 

La Potente Artiglieria de Venéssia

L’Arsenal de Venéssia, el posto pì importante ndove la Serenìssima la ga costruìo el so poder su i mari, oltre che ospitar la costrussion de navi, cordami e tuto quel che formava el poter naval de quela straordinària Repùblica, la zera anca el luogo ndove se fabricava le armi venessian e le so munission. I reparti de fusion e de pòlvera la ze stà alcuni de i setori pì importanti dopo l’introdussion de le armi da fogo. I venessian ga doparà par la prima volta l’artiglieria naval ´ntel 1349, combatendo contro i genovesi visin a Capo Alger, in Sardegna; in teraferma, i ga usà l’artiglieria ´ntel 1376 contro Leopoldo d’Àustria, visin la piassa de Quero, ´ntel comun de la provìnsia de Treviso. 
Ntel 1390, le fonderie che prima le stava ´ntel “Ghetto” le ze stà trasferìe a l’Arsenal, ´ntel sestiere de Cannaregio, che dopo le ze stà destinà a la comunità ebràica; le fonderie de bronzo le ze stà messe ´ntel canton sud, verso l’entrada, mentre el reparto de fabricassion de pòlvera l’è stà piassà ´ntel canton est, verso el convento de San Daniele. 
Le fonderie de bronzo le ze sempre restà ´ntel stesso posto e le ze stà guidà da vintisinque generassion de la famosa famèia de i Alberghetti, autori de vere òpere d’arte de la fusion. Quando, nel 1660, i canon de fero i ze entrà in uso, se ga preferìo portarli diretamente da le oficine visin a le minere, ´ntei vali de Brescia. El reparto de pòlvera, par ovi motivi de sicuressa, lu el ze stà sempre tenù a l’Arsenal, anca se el perìcolo el zera ben presente: el 14 de marso 1509, ghe ze stà un’esplosion e un insséndio che ga danesià anca el convento de San Donato, lì drio a quela zona. Dopo, la parte pirotècnica lu el ze stà spostà ´ntel canton oposto, visin al convento de la Celestia, ma el 15 de setenbre 1539, un altro insséndio violento ga destruìo i capanon del reparto e el muro intorno, rovinando le ciese e i conventi visini. Alora se ga dessiso de far e tegnar la pòlvera in posti isoladi, come l’isola de Sant’Anzolo Caotorta, pròprio “da pòlvera” visin a San Nicolò del Lido.
Drio l’Arsenal, ze restà le fonderie, amplie ´ntel 1539, e i depòsiti de canon e munission: inte le sale de armi, fate de sei grandi ambienti, se tegneva le armi portàtili de tàglio e da fogo; lì se organisava anca bancheti in onor de ospiti ilustri come Enrico III, re de Fransia, ´ntel 1574. El parco de artiglieria e armamenti, messo lungo la via “stradal campagna”, lu el zera sistemà con tanta arte che i lo sciamava “zardin de fero”: lu el ze stà ogeto de meravìlia anca par i visitatori foresti, come Amelot de la Houssaye, che i ga visità l’Arsenal ´ntel 1677, e Charles de Brosses, che lu el ga vardà ´ntel 1739, e che ga lassà na descrission interessante. Ntel 1772, ze stà ordenà un “Museo de Artiglieria” con le pese pì vècie e pressiose. Secondo el raporto de Constantino Veludo al momento de la caduta de la Repùblica, a l’Arsenal ghe zera 5.293 boche de fogo, de le quali 2.518 de bronzo. Venéssia, la Serenìssima orgogliosa, verta al resto del mondo, in testa anca con riguardo a le armi, la so potente artiglieria che la ga fata Regina del Mediteráneo, la ga contà sul insegno de i so insiegneri, de i so lavoradori, de la fedeltà estrema de i so arsenaloti e la ga messo i so sìmboli su le coste de l’Adriàtico e de le so isole, sìmboli che ancora là i son restà.