La Lìssia El Saon de Cenisa che el ga Straverssà el Mar coi Imigranti Italiani

La Lìssia

El Saon de Cenisa che el ga Straverssà el Mar coi Imigranti Italiani

Prima dei detergenti, dei saon de fàbrica e dei stante pieni de prodoti, ghe zera ´na roba pì sèmplise — ma fondamental: la lìssia. Sto nome, el ze vignesto dal dialeto vèneto (la basa del talian parlà ´ntel Sud del Brasil), el vol dir la lissìvia fata de cenisa e aqua, doparà da sècoli in Itàlia rural par lavar la roba e far el saon de casa.

Quando i imigranti italiani i ga lassà el Vèneto, la Lombardia, el Trentino e altre regioni del nord d’Itàlia par vegnir in Brasil, a la fin del sècolo XIX, lori no i ga portà solo valise e speransa. I ga portà anca i saver de casa, tramandà de generassion in generassion. Tra sti, ghe zera l’arte de far la lìssia.

Cosa la zera propiamente la lìssia?

La lìssia no la zera el saon pronto, ma el lìquido forte tirà fora de la cenisa de legna. Sta solussion la gavea un gran poder de netar e la zera doparà in do maniere:

• direto par lavar la roba

• come base par far el saon fato in casa

In pràtica, la zera la “chìmica de la colònia”: sèmplisse, bona e tuta ligà a la natura.

Come che se fasea la lìssia ´nte le colònie taliane del RS

Inte le case dei colòni, tuto partia dal fogon a legna.

1. La cenisa de la legna la vegnia tegnù e passà al setàssio.

2. Dopo, la se metea la cenisa in ´na granda gamela o in un baril.

3. Ghe se butava sora aqua calda.

4. La mèscola la restava a posar e dopo la se scolava.

El lìquido che vignia fora el zera la lìssia: forte, un poco grisa e bonìssima par cavar via la sporcisia e el grasso.

Da la lìssia al saon

Con sonza de porsel o con altro grasso. La roba la vegnia messa sul fogo e mestà par ore fin che la se fasea densa. Dopo, la se meteva in forme, la se lassava fredar e la se taiava a tochi.

Nasséa cussì el saonn de colònia, doparà par:

• lavar la roba

• netar el pavimento

• lavar i utensili

• e anca par el bagno, quando ghe zera poca roba

El zera un prodoto de casa — fato con quel che la tera e el laoro dava.

La lìssia come parte de la cultura

Pì che un prodoto de netìssia, la lìssia la zera parte del zorno par zorno e de l’identità dei imigranti taliani ´ntel RS. Le done se trovava insieme par lavar le robe ´ntei fiumeti, ´ntei lavador o drìo le case. El odor de la lìssia mescolà con i strassi bagnà el zera parte del paesàgio de la colònia.

Zera fadiga dura. Ma zera anca compagnìa, stòrie contade e insegnamenti passà da mama a fiola.

Da l’Itàlia al Brasil: un saver che la ga straversà le generassion

Quel chele ze scominsià ´ntei paeseti del Vèneto el ga continuà vivo ´ntele colònie del Rio Grande do Sul. Anca quando el saon de fàbrica el s’è scominsià a vegnir, tante famèie le ga tegnesto el costume de la lìssia, par economia e par tradission.

Incòi parlar de lìssia el ze parlar de memòria, identità e resistensa culturae. El ze ricordarse che i nostri veci i savea far neto con la cenisa, far solussion con la povertà e far dignità col laoro.

Conclusión

La lìssia la ze un grande esèmpio de come el saver sèmplisse el pol èsser profondamente umano. Lei rapresenta l’ingegno dei imigranti taliani e la maniera che i ga refà la so vita in Brasil — con quel che i gavea in man.

Tegner vive ste stòrie el ze tegner viva l’ànima de la colònia.

Dr. Luiz C. B. Piazzetta